Palamós, a contrallum.

Arribo a la vila veïna i l'observo des de la Platja Gran, immensa. Aleshores, penso: “Què diferents que som!” Nosaltres, que veiem el mar des de les escletxes i li obrim portes, sempre lleugerament ajustades.... I aquí, per contra -que no hi han posat ni els bastiments!-, la salabror entra pels carrers i amara, sencera, la seva gent. 

Pel matí, a contrallum, la vila i el port són una sola línia que, poc a poc, s’ajeu damunt del mar.