El sol d'hivern toca amb els dits la interminable façana blanca que formen l'hostatgeria i l'ermita de Sant Sebastià. les ombres allargades de la tarda van omplint la paret com el reflux d'una marea de llum. Teló mediterrani.
Mercuri. Semblar (o ésser) un argent viu. No estar quiet, bellugar-se contínuament. A les mans del dibuixant, la ploma o el llapis es mouen veloçment per tal de donar forma a les sensacions percebudes: la lleugeresa; la frescor; la brevetat; la síntesi; la immediatesa... són camins per a captar l'essència d'allò dibuixat. Com diu el poeta Ives Bonnefoy: "En la paraula, la poesia; i sota el llapis, el dibuix."
diumenge, 4 de gener del 2015
Ermita de Sant Sebastià
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Lluis , molt bonic aquest de San Sebastiá. El color m'agrada.molt. LLuïsa
ResponEliminaBlaus i blancs en sintonia.
EliminaQuina sorpresa! Ja trobava a faltar els teus dibuixos...
ResponEliminaM'agrada molt aquesta banda de l'Ermita. A banda del "Mercedes" sembla que no ha canviat gaire amb el pas dels anys.
Magnífica llum, color i ombres. Artista!
Gràcies! Maria. El lloc es preciós.
Elimina