El pati de la mare es fresc, tranquil, estret i ben cuidat. El sol hi entra per una escletxa i les plantes, de totes les espècies, lluen els seus millor vestits ara, a la primavera. Sona una música de piano i l'estada a l'eixida -tot dibuixant- esdevé, veritablement, un plaer.
Mercuri. Semblar (o ésser) un argent viu. No estar quiet, bellugar-se contínuament. A les mans del dibuixant, la ploma o el llapis es mouen veloçment per tal de donar forma a les sensacions percebudes: la lleugeresa; la frescor; la brevetat; la síntesi; la immediatesa... són camins per a captar l'essència d'allò dibuixat. Com diu el poeta Ives Bonnefoy: "En la paraula, la poesia; i sota el llapis, el dibuix."
divendres, 23 de maig del 2014
El pati de la mare
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quin honor per mí veura el meu petit pati com llueix a la teva llista de blocs. Gracies. LLuïsa
ResponEliminaHi havia una llum preciosa. Vaig dibuixar amb el perfum del llessamí fent-me companyia tota l'estona.
ResponEliminaA mi em transporta als records d'infantesa... En aquest mateix pati, l'eixida i la cisterna on amb el papa jugàvem a trobar l'anguila. No la hi vaig veure mai...
ResponEliminaGràcies Lluís!
Quin records més vius, Maria.
ResponElimina