Arribo a la vila veïna i l'observo des de la Platja Gran, immensa. Aleshores,
penso: “Què diferents que som!” Nosaltres, que veiem el mar des de les
escletxes i li obrim portes, sempre lleugerament ajustades.... I aquí, per
contra -que no hi han posat ni els bastiments!-, la salabror entra pels carrers
i amara, sencera, la seva gent.
Pel matí, a contrallum, la vila i el port són
una sola línia que, poc a poc, s’ajeu damunt del mar.
Lluis tant bonic es l'escrit com la pintura.
ResponElimina