I, una mica més avall, des del mateix carrer: Plaça del Port-bo
Mercuri. Semblar (o ésser) un argent viu. No estar quiet, bellugar-se contínuament. A les mans del dibuixant, la ploma o el llapis es mouen veloçment per tal de donar forma a les sensacions percebudes: la lleugeresa; la frescor; la brevetat; la síntesi; la immediatesa... són camins per a captar l'essència d'allò dibuixat. Com diu el poeta Ives Bonnefoy: "En la paraula, la poesia; i sota el llapis, el dibuix."
divendres, 3 d’octubre del 2014
Clàssics
A Calella, carrer Bofill i Codina, darrera les voltes noves.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Que bonic que es Calella i que ben pintat !!!!!!
ResponEliminaEncara que sóc més de Llafranc, s'ha de reconèixer que aquests racons són únics, però el pintor també. Felicitats Lluís!
ResponEliminaGràcies!!
ResponElimina