El pati del carrer de Sant Joan ha esdevingut un lloc ideal per a plantes i flors de tota mena. Al replà de la finestra que dóna a l'eixida n'hi ha dues de ben ufanoses.
Mercuri. Semblar (o ésser) un argent viu. No estar quiet, bellugar-se contínuament. A les mans del dibuixant, la ploma o el llapis es mouen veloçment per tal de donar forma a les sensacions percebudes: la lleugeresa; la frescor; la brevetat; la síntesi; la immediatesa... són camins per a captar l'essència d'allò dibuixat. Com diu el poeta Ives Bonnefoy: "En la paraula, la poesia; i sota el llapis, el dibuix."
divendres, 3 d’octubre del 2014
Azalea i planta grassa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
ma agrada molt ,Lluis, es molt vistosa, i fa molt goig !!!!!
ResponEliminaQue divertida la porta del pati amb el pom de llautó i el llisquet..., les flors ja va sense dir; una preciositat!
ResponEliminaSaps que cada vegada m'agrada més l'sketch amb llapis de colors.
Gràcies, com sempre, pels vostres comentaris!
Elimina