Per la tarda, la vall de Sant Daniel és un corredor de llum. A la part obaga, la natura hi creix en tot el seu esplendor. Les cases, per contra, estan encarades a sud i pugen unes damunt les altres buscant el sol. Al bell mig d'aquest passadís s'alça el monestir.
Mercuri. Semblar (o ésser) un argent viu. No estar quiet, bellugar-se contínuament. A les mans del dibuixant, la ploma o el llapis es mouen veloçment per tal de donar forma a les sensacions percebudes: la lleugeresa; la frescor; la brevetat; la síntesi; la immediatesa... són camins per a captar l'essència d'allò dibuixat. Com diu el poeta Ives Bonnefoy: "En la paraula, la poesia; i sota el llapis, el dibuix."
diumenge, 6 d’abril del 2014
Monestir de Sant Daniel
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Molt bonic i molt ben fet ! els colors molt adecuats. Endavant . LLuïsa
ResponEliminaQue bé que ja arriben directament al blog els teus comentaris
Elimina