Instal·lant les parades de la Fira:
Pel matí la Fira reposa, immòbil. No s´hi veu ningú. Hi peta una solana de campionat! Previngut, dibuixo des de l´altre cantó de la carretera, sota els arbres del passeig.
Mercuri. Semblar (o ésser) un argent viu. No estar quiet, bellugar-se contínuament. A les mans del dibuixant, la ploma o el llapis es mouen veloçment per tal de donar forma a les sensacions percebudes: la lleugeresa; la frescor; la brevetat; la síntesi; la immediatesa... són camins per a captar l'essència d'allò dibuixat. Com diu el poeta Ives Bonnefoy: "En la paraula, la poesia; i sota el llapis, el dibuix."
Ostres, quins records la fira...
ResponEliminaEl cotó de sucre blanc, rosa, els martells i les pomes de caramel, la "barca", la pesca de la tortuga i la senyora que durant anys la vaig veure igual de velleta, les tortugues "viues" condemnades a nedar al minúscul circuit aquàtic, el tren de la buixa, les primeres voladores, el "tiro" i l'avi Joan fent punteria a uns minúsculs escuradents, la tòmbola, els "caballitus", els circs amb animals, la pols, les caravanes-vivendes dels firaires, l'estiu, la calor...
Ara, ja grans, tot es veu d'una altra manera... Gràcies per retrobar-nos en aquests records, Lluís!
Gràcies a tú Maria, pels teus comentaris que reviuen imatges i sensacions gairebé oblidades!
ResponElimina