Damunt les roques de La Marineda, cap al tard, veuràs com el sol fa estada a la muntanya de Sant Sebastià. Amb l'ombra a primer terme i la mar d'un blau profund, el contrast arriba als ulls en safata daurada. Heus aquí el paradigma del que anomenem "llum mediterrània".
Mercuri. Semblar (o ésser) un argent viu. No estar quiet, bellugar-se contínuament. A les mans del dibuixant, la ploma o el llapis es mouen veloçment per tal de donar forma a les sensacions percebudes: la lleugeresa; la frescor; la brevetat; la síntesi; la immediatesa... són camins per a captar l'essència d'allò dibuixat. Com diu el poeta Ives Bonnefoy: "En la paraula, la poesia; i sota el llapis, el dibuix."
divendres, 10 d’abril del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La llum es molt bonica i ben donada.!!!!!
ResponEliminaGràcies!
ResponElimina